Les castanyeres.

A les ciutats, sobretot a Barcelona, segurament perquè no hi havia tantes facilitats per torrar castanyes, hi va haver persones, normalment dones, que començaren a torrar-ne i a vendre’n pels carrers. Aquesta activitat es convertí en normal i característica d’aquestes dates. Neix aixi“ la castanyera”, tal com la descriu en el següent text Dolors Llopart.

“A finals d’octubre apareixien les castanyeres amb els seus paraments característics (fogó, llum, sacs plens de castanyes ben calentes) i amb els seus vestits, no menys característics (faldilles amples, davantal i mocador gros”

Avui dia el costum de vendre castanyes i moniatos torrats continua, però els venedors i les venedores ja no tenen la imatge de les antigues castanyeres. Fins i tot no és estrany trobar-se grups d’estudiants, amb la seva parada, venent castanyes torrades per ajudar-se a pagar el viatge de final de curs. La imatge, però, de “la típica castanyera” perviu en la memòria popular.

Last modified: Tuesday, 13 September 2011, 1:49 PM