La Castanyada i la seva relació amb Tots Sants

La Castanyada i la seva relació amb Tots Sants.

En les festes i celebracions dedicades als morts es feien àpats funeraris, que eren menjars en memòria de les ànimes o esperits dels morts. La festa de Tots Sants i el Dia de Difunts són les més comunes d'aquestes celebracions. En aquestes dates es consumien els productes del temps, com fruites seques, així com uns pans dedicats als difunts, i que popularment eren coneguts amb el nom de panets o panellets.

La presència de castanyers en molts boscos de Catalunya justifica que un d’aquests menjars fos el de les castanyes, que, igual que les ametlles i els pinyons que trobem en els panellets, eren els fruits secs més propis de la tardor.

Encara que sembla més una suposició que un fet real, una de les explicacions que s’ha donat a la popularització del costum de menjar castanyes és que com que els campaners havien de tocar a morts durant tota la nit que va de Tots Sants al Dia dels Difunts, de tant en tant, per recuperar forces, menjaven castanyes i bevien un bon traguet de vi dolç, per fer-les tirar avall. Altra gent del poble, fos per fer-los companyia, fos perquè amb el soroll de les campanes no podien dormir, es reunien amb ells i els acompanyaven menjant també castanyes i bevent vi dolç.

Sigui o no certa aquesta explicació, el costum de menjar castanyes la diada de Tots Sants era ja molt normal a finals del segle XVIII. La família solia reunir-se al voltant del foc, on es torraven les castanyes, mentre es resava el rosari en memòria dels difunts de la família. Entaulats, un cop torrades les castanyes i ben covades, se solien acompanyar amb diferents tipus de panets o panellets, i amb vi dolç o vi novell, en les zones on se’n produïa.