El culte als morts

El culte al morts

Els homes i les dones fa milers d’anys que viuen a la Terra. Com heu llegit en textos i narracions; com us han explicat a casa i a l'escola, i com heu vist en reportatges a la televisió o a internet, els homes i dones, tot i ser molt semblants, no parlen les mateixes llengües. Així mateix practiquen diverses religions i tenen costums i tradicions que els són propis; formen part, per tant, de cultures diferents.

En general, però, en totes les cultures trobem que les persones tenen en comú un gran respecte envers els difunts.

Ja en l’època més antiga, que l'anomenem prehistòria, sabem que els cossos dels morts eren enterrats.

Més endavant, en l’edat antiga, les cultures que es desenvolupen al voltant del mar Mediterrani, com l’egípcia, la grega i la romana, no només mantenen aquest culte als morts, sinó que fins i tot construeixen grans edificis funeraris.

També les cultures antigues que es desenvolupen més cap al nord d’Europa, com les cèltiques, celebraven a principis de novembre una festa anomenada Samuhin, i que era dedicada als morts.

En el territori de Catalunya, des de l’època que la dominaven els romans, la població s’havia anat convertint al cristianisme. Tot i així, mantenia moltes de les creences romanes i d'altres que havia après dels celtes. Les persones creien que les ànimes i els esperits dels morts es posaven en contacte amb els vius. Per això la gent practicava diferents rituals destinats a honorar i recordar els morts.