Com es forma la pluja àcida

Al document Fums de tots colors has pogut veure que el SO₂ i els NO_X es transformen en dos àcids molt corrosius: l’àcid sulfúric i l’àcid nítric.

Perquè es produeixi aquesta reacció només cal que hi hagi un oxidant (l’oxigen o l’ozó poden servir) i aigua, que n’hi ha prou, principalment als núvols:

OXIDANT (O₂) + AIGUA (H₂O) + DIÒXID DE SOFRE (SO₂) ------> ÀCID SULFÚRIC (H₂SO₄)

Quan alliberem SO₂ i NO_x a l’atmosfera, estem afavorint la producció d’aquests àcids, que s’hi acumulen, principalment a les gotetes d’aigua que formen els núvols. Ja et pots imaginar què passarà amb l’aigua de les gotetes d’aquests núvols: quan caiguin sobre la Terra, arrossegaran els àcids que s’hi han format. Això és, precisament, la pluja àcida:

La pluja àcida no sempre cau sobre qui la provoca. Un dels factors clau és la direcció dels vents dominants a la zona i això fa que els seus efectes puguin travessar fronteres. Així, per exemple, gran part dels llacs dels països escandinaus estan molt afectats per la pluja àcida que han provocat altres països molt industrialitzats, com ara el Regne Unit.

Els principals efectes de la pluja àcida són:

• Destrucció de boscos per acció directa sobre les fulles de les plantes. Un dels principals efectes atribuïts a la pluja àcida és la destrucció dels boscos. A Europa, gran part dels boscos estan molt malmesos, i el problema s’ha agreujat a les darreres dècades. Així, al 1982 el 5% dels arbres de la Selva Negra estaven malmesos; a començament de la dècada dels 90 estaven afectats el 50%. A Nordamèrica ha passat el mateix. S’ha observat que els arbres que es veuen més afectats són lesconíferes, que són arbres de fulla perenne.
• Destrucció de boscos per acció indirecta a través del sòl. L’acidificació dels sòls provoca la pèrdua de sals minerals (uns nutrients essencials per a les plantes) que es tornen solubles i són arrossegades per l’aigua cap a zones més profundes.
• Corrosió de materials, en especial monuments de pedra calcària, molt sensible als àcids.

Pensem...

1. Les centrals tèrmiques solen utilitzar carbó com a combustible. Els carbons de baixa qualitat tenen impureses de sofre que, en cremar-se, es transformen en SO2. Què pot passar si una central tèrmica utilitza carbons de baixa qualitat com el lignit? Com es podria solucionar?
2. A Andorra, un poble de Terol, hi ha una central tèrmica que ha afectat molt els boscos dels Ports de Beseit. Quina pot ser l’explicació d’aquest fet? Dibuixa un mapa i situa Andorra (Terol) i els Ports de Beseit.
3. A Catalunya, els valors del pH (una mesura de l’acidesa: com més baix és més acidesa hi ha; pH=7 indica que no hi ha acidesa) de l’aigua de pluja han disminuït de manera gairebé generalitzada, tal com pots observar a la taula.
1. On s’ha enregistrat la pluja més àcida? Quin pH tenia?
2. A Cercs hi ha una central tèrmica que va ser condemnada per delicte ecològic l’any 1988. Quina relació creus que té aquest fet amb l’evolució del pH de la pluja a la zona?
3. Creus que podem parlar de pluja àcida a Catalunya?

Enllaços: