Concepte de globalització

La globalització

Els últims anys, l'economia mundial ha experimentat profunds canvis. Aquests canvis han convertit un comerç purament nacional en un comerç global, és a dir, pràcticament un comerç en el qual el mercat és tot el món. Mentres esteu estudiant a casa o a l'Institut, és probable que useu un PC fabricat a la Xina amb xips japonesos i amb sistema operatiu nord-americà. És probable, que porteu uns pantalons produïts a Marroc, unes ulleres italianes, un rellotge suís. Pot ser que aquesta nit hi hagi a taula un bon vi català o xilè, Coca-cola o que algú prengui una tassa de cafè de Kenya. És probable també que a casa tingeu un cotxe coreà o europeu, que useu un telèfon turc, etc. Aquesta és la realitat d'avui dia, alterada per la globalització.

Definir la globalització és sens dubte difícil i depèn del punt de vista personal. El terme en català més correcte seria mundialització. Globalització ve del terme anglès "Globe" que en català no s'usa. És un altre exemple dels efectes de la globalització.

Podem parlar d'una globalització de caràcter financer que ha tingut lloc en el món a causa dels avenços tecnològics i l'obertura dels mercats de capitals. S'estima que les transaccions mundials de diners (en els diferents mercats de divises) puja al voltant d'1,9 bilions de dòlars (quatre vegades el PIB espanyol). Aquests fluxos de capitals han enriquit i arruïnat a molts països, ja que la solvència de les seves divises està en funció de l'entrada i sortida de capitals. I això explica, en part, crisis financeres com les de Mèxic, Rússia, o el sud-est asiàtic. Per això, els moviments contra la globalització reivindiquen l'establiment de l'anomenada Taxa Tobin (la creació d'un impost que grava els moviments de capitals).

La globalització també pot referir-se a les transaccions de béns i serveis que es realitzen a nivell mundial. En aquest cas, són els països pobres i els més grans productors de matèries primeres (que en molts casos coincideixen) els que reclamen l'obertura de fronteres, ja que tant a Estats Units com la Unió Europea existeix un fort proteccionisme. Moltes ONG, les quals es manifesten contra la globalització, volen desenvolupar el comerç, però no els capitals.

No podem oblidar la globalització que està íntimament relacionada amb els mitjans de comunicació. Si no fos gràcies a l'arribada d'Internet no estaríem ara mateix compartint aquest espai. L'accés a la informació s'ha convertit en un dret i una possibilitat a nivell mundial, fet que també ha contribuït a la fluïdesa en els mecanismes financers. De retruc hem de parlar del nivell de desenvolupament que han assolit mitjans de transport terrestre (TGV) o com s'han multiplicat el nombre de desplaçaments en el transport aeri. Tot això contribueix a posar en contacte de forma ràpida i eficient qualsevol punt del món, amb el que tot això suposa.

Una altra globalització és la de la cultura. Els programes de TV, les notícies, els llibres, la música, el menjar, tendeixen a globalitzar-se. D'això sorgeixen moviments locals en defensa de la idiosincràsia o la identitat local.
En definitiva podríem afirmar que gairebé qualsevol àmbit (política, dret, etc.) pot ser susceptible de ser globalitzat.

En un recurs complementari se us presenten les Organitzacions Internacionals que intervenen d'una manera o altra en els processos mundialitzadors.