Al segle XII es creen a Catalunya els monestirs de Santes Creus, Vallbona de les Monges i Poblet. "Memòria de Catalunya" dedica el capítol al Císter i la seva expressió arquitectònica.
La reforma del monacat benedictí, propiciada al monestir de Cîteaux entre els segles XI i XII, va donar lloc a un nou orde religiós de gran vitalitat: el Císter. El seu principal impulsor va ser Bernat de Claravall.
Santes Creus va ser el primer monestir cistercenc establert a Catalunya, després d'alguns assentaments provisionals, com ara el de Valldaura. De la seva construcció en destaca el claustre gòtic, construït al segle XIV en substitució de l'inicial, d'estil romànic. A Santes Creus hi ha les despulles de Pere el Gran i de Jaume II, acompanyats d'alguns familiars i auxiliars.
La branca femenina del Císter està representada al monestir de Vallbona de les Monges, creat l'any 1160, que encara està actiu. El monestir reflecteix el pas del romànic al gòtic. Hi descansen reines com l'esposa de Jaume I, Violant d'Hongria.
El monestir més destacat és el de Poblet, creat el 1153, que continua sent testimoni de l'evolució de l'orde. Es va convertir en el panteó dels monarques de la Corona d'Aragó, com mostren les tombes refetes per Frederic Marès.