En aquest capítol, el programa "Memòria de Catalunya" parla de la desfeta de l'imperi Carolingi i el creixement de l'autonomia dels comtats catalans. Pel que fa a l'art, s'inicia un nou estil: el romànic.
Al segle X, els comtes catalans comencen a tractar patrimonialment els seus dominis, traspassen en herència els comtats i els governen amb plena autonomia. Aquesta consolidació dels comtats contrasta amb la crisi de la monarquia francesa.
L'any 987, la dinastia carolíngia desapareix, com també els vincles que la unien als comtats. El nou referent és Roma i les concessions papals passen a substituir les carolíngies. Els comtats i els bisbats s'acosten cada vegada més.
Des del 929, al-Andalus és un poderós califat independent i els comtes hi mantenen relacions diplomàtiques. A finals del segle X, els musulmans duen a terme diversos atacs contra Manresa i Barcelona. Mentrestant, creix la riquesa als comtats, gràcies a la colonització de la zona fronterera, a l'augment de la població a l'interior, a la millora de la producció agrària, a l'increment del comerç i a la cohesió social.
En aquesta època es construeixen a Catalunya nous edificis religiosos i destacats monestirs benedictins, com ara Sant Benet de Bages o Montserrat, fundat per l'abat Oliba. Precisament, Oliba va ser una figura cabdal a cavall dels segles X i XI, període en què es van crear peces com els beatus i Vic i Ripoll van esdevenir importants focus de cultura. L'abat Oliba també va fer de mitjancer en els conflictes entre els comtes.
Es produeix una expansió del moviment canonical reformat sota la regla de Sant Agustí, que és adoptat per diverses comunitats. Entre els segles X i XI es viu una onada de construcció que fa servir un nou estil arquitectònic: el romànic.