Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" repassa els esdeveniments del segle XVII, entre els quals destaquen la guerra dels Trenta Anys i la guerra dels Segadors, com també l'efervescència de l'art barroc.
La Catalunya del barroc coincideix amb el regnat dels tres darrers monarques de la casa d'Àustria. En aquest període es produeix una recuperació demogràfica molt significativa a diverses comarques. L'any 1610, l'expulsió dels moriscos d'arreu de la Península va incidir seriosament en la demografia i l'economia del País Valencià.
Al segle XVII, el bandolerisme encara era un problema sense resoldre i alguns bandolers van aconseguir una fama gairebé mítica. És el cas de Perot Rocaguinarda, exaltat pel rector de Vallfogona i per Cervantes, o de Joan de Serrallonga, que va merèixer l'atenció del poeta Joan Maragall.
La mort del rei Felip III va comportar un canvi de rumb, ja que amb la pujada al tron de Felip IV, l'any 1621, la relació amb Catalunya es va deteriorar. El comte duc d'Olivares va proposar la unió d'armes, és a dir, un exèrcit comú a tots els territoris de la monarquia hispànica, però les Corts Catalanes la van rebutjar.
L'any 1635, França va declarar la guerra a la monarquia hispànica. Catalunya es va convertir en zona de frontera i de guerra i la tensió es va accentuar. La presència de les tropes espanyoles va fer esclatar una revolta camperola a Santa Coloma de Farners, que es va estendre per diferents comarques i que va tenir com a culminació la jornada del 7 de juny de 1640 a Barcelona, coneguda com a Corpus de Sang. A la rebel·lió dels segadors li segueix la revolució de les institucions, que nomenen el rei de França, Lluís XIII, sobirà de Catalunya.
La mort d'un dels líders de la revolta, el president de la Generalitat, Pau Claris, va deixar la guerra sota el control militar francès. El conflicte va acabar amb la rendició de Barcelona, l'any 1652, i amb el tractat dels Pirineus, l'any 1659, segons el qual es cedia a França el Rosselló, el Vallespir, el Conflent i part de la Cerdanya. Catalunya va perdre així la cinquena part del territori i Perpinyà, la segona ciutat del país.
El segle XVII es va tancar amb Carles III, el darrer monarca de la casa d'Àustria, amb un regnat que va del 1665 al 1700.
Pel que fa a l'art, el barroc va assolir la seva esplendor a la segona meitat de segle amb obres com el Palau Dalmases o la Casa de Convalescència de Barcelona, l'ajuntament de Cervera, la façana de la catedral de Solsona, la capella del Sant Crist d'Igualada, la capella de la Mare de Déu de la Cinta de Tortosa i un gran nombre de retaules amb daurats i policromats o d'esglésies, com la de Santa Maria del Miracle.