Al llarg del segle XX, Catalunya ha fet importants aportacions en l'àmbit de l'art contemporani. Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" fa un repàs de tots els moviments artístics del segle XX.
L'any 1897 es va inagurar a Barcelona la cerveseria Els Quatre Gats, lloc de reunió d'intel·lectuals i artistes com Rusiñol, Nonell, Casas, Canals, Mir, Utrillo o Picasso, que busquen noves perspectives en l'art pictòric.
Els escultors de l'època, com Josep Clarà, Josep Llimona, Enric Clarasó o Miquel Blai reflecteixen en la seva obra la influència de Rodin, amb figures nues de gran força expressiva.
Pablo Picasso està considerat l'artista més important del segle XX. Va arribar a Barcelona l'any 1895, any en què va pintar "La primera comunió". Dos anys després va pintar "Ciència i caritat". Durant força temps va treballar entre París i Catalunya, fins a establir-se definitivament a França.
El noucentisme s'intenta identificar amb la modernitat sobre la base del classicisme grec i la mediterraneïtat. Seguint aquesta línia, Joaquim Torres Garcia reintrodueix a Catalunya la pintura mural i, l'any 1911, comença a decorar el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Pel que fa a la pintura noucentista, cal parlar d'artistes com ara Nogués, Obiols, Sunyer o Mercadé. L'arquitectura de l'època està representada per Josep Goday, Nicolau Rubió i Tudurí o Cèsar Martinell.
Amb l'aparició de les avantguardes entren en crisi els corrents artístics anteriors. Joan Miró va ser un dels representants més actius de l'avantguarda, destacat per la seva aposta pel color, i va deixar obra pictòrica, escultòrica i ceràmica.
L'any 1927, Salvador Dalí va iniciar el seu camí surrealista. El Teatre Museu de Figueres, concebut per ell, o les instal·lacions de Púbol i Portlligat, permeten conèixer la seva vida personal i artística.
En escultura, personatges com Pau Gargallo o Juli González innoven en tècniques i materials.
L'any 1928 es funda la GATCPAC per difondre l'arquitectura funcionalista de la Bauhaus i de Le Corbusier, amb Josep Lluís Sert com a figura destacada, a més de Josep Torres Clavé, Sixt Illescas o Antoni Bonet.
Després de la Guerra Civil, el panorama és ben desigual, amb una arquitectura que és una mostra del monumentalisme acadèmic. Figures com el pintor Josep M. Sert conserven el seu prestigi. Sert ja havia decorat, l'any 1929, el Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona i, entre els anys 1939 i 1945, torna a pintar la catedral de Vic. En escultura, destaca el figurativisme representat per Frederic Marès o Josep Cañas.
Durant els anys 50 i 60, l'arquitectura recerca nous estils. És el cas de Josep Antoni Coderch i Oriol Bohigas, fundadors del "Grup R". També apareixen noves propostes, com les de Ricard Bofill. Un altre grup artístic és Dau al Set, amb figures com Antoni Tàpies.
L'any 1992, la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona va impulsar noves construccions d'arquitectes com Calatrava, Moneo, Foster, Isozaki, Rogers, Solà-Morales o Correa.
Durant els últims anys del segle XX es construeixen a Barcelona grans edificis culturals com l'Auditori, el Teatre Nacional, el CCCB, el MACBA o la nova seu del Teatre Lliure.
Altres construccions importants de finals de segle són, per exemple, l'Eix Macià de Sabadell o el World Trade Center de Barcelona.
En escultura, la figura més important de la segona meitat del segle XX és Josep M. Subirachs.