Catalunya va experimentar, al segle XIX, un espectacular creixement econòmic, gràcies a un procés d'industrialització molt significatiu. Aquest és el tema central d'aquest capítol de "Memòria de Catalunya".
El procés d'industrialització a Catalunya té l'origen en el segle XVIII, amb els beneficis del comerç antillà i el notable augment del dinamisme interior. Així va sorgir una primera generació de grans industrials catalans, com els Güell o els Girona, i es va configurar un nou grup social, a cavall entre la indústria i el sector financer, dotat d'importants recursos econòmics. Aquest fet es va reflectir en la construcció de noves mansions, moltes amb aires colonials. Alguns d'aquests empresaris es van ennnoblir, com Antonio López, fundador de la Transatlàntica, que va rebre el títol de marquès de Comillas l'any 1878.
La industrialització va comportar avenços importants a Catalunya, com el primer tren que va circular a la Península. Va ser l'any 1848, entre Barcelona i Mataró, impulsat per Miquel Biada.
El tèxtil, i en especial el cotó, va ser el primer sector a viure la industrialització. Primer es va fer servir l'energia hidràulica i, més tard, la de vapor. Barcelona es va convertir en el principal centre industrial de Catalunya, i el Vallès Occidental va anar concentrant la major part de la indústria tèxtil. També a les conques dels rius Llobregat i Ter es van instal·lar colònies industrials.
L'aparició de la indústria metal·lúrgica va suposar una segona etapa del procés d'industrialització. Es van dur a terme grans projectes, com "La Maquinista Terrestre i Marítima", que va impulsar la consolidació del ferrocarril.
Altres sectors que es van desenvolupar van ser el gas, el fariner, el químic i l'elèctric.
Una mostra de tota aquesta activitat va ser l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, impulsada per l'alcalde Francesc Rius i Taulet. Coincidint amb aquest esdeveniment, es va urbanitzar l'antiga Ciutadella, es va inaugurar el monument a Cristòfol Colom i es van fan fer edificis amb els primers signes del modernisme, com el Castell dels tres Dragons, de Domènech i Montaner.
La industrialització, però, va comportar la deshumanització de les condicions de treball. Es va estendre la situació de misèria del proletariat, es va viure l'explotació de dones i nens i es van produir enfrontaments entre obrers i patrons. A finals del segle XIX va créixer entre les classes benestants la por dels obrers, sobretot després de l'atemptat al Liceu de l'any 1893, quan l'anarquista Jaume Salvador va llançar dues bombes Orsini a la platea del teatre.
A poc a poc, el moviment obrer va començar a consolidar-se. L'any 1870 va tenir lloc a Barcelona el primer congrés obrer espanyol, i l'any 1888, el primer congrés socialista, que va donar origen a la Unió General de Treballadors.
Altres repercussions de la industrialització van ser l'aparició de les caixes d'estalvis o els canvis urbanístics, el més significtius dels quals va ser l'aprovació, l'any 1859, del projecte de reforma i eixample de Barcelona, d'Ildefons Cerdà.