"Memòria de Catalunya" repassa els esdeveniments del primer quart del segle XX, amb fets com l'aparició del noucentisme en l'àmbit cultural i la creació de la Mancomunitat de Catalunya, en el polític.
En començar el segle XX, un grup d'intel·lectuals i polítics va impulsar noves idees i projectes per millorar el país. Es tracta del moviment conegut com noucentisme. Aquest corrent es va començar a definir l'any 1906, amb l'inici de la publicació del "Glosari", d'Eugeni d'Ors, autor també de "La ben plantada", editada l'any 1911.
El noucentisme i el catalanisme polític van anar molt lligats. L'any 1906, Enric Prat de la Riba va publicar "La nacionalitat catalana". L'arribada de Prat de la Riba a la Diputació de Barcelona i la creació, el 1907, del Centre d'Estudis Catalans i de la seva Biblioteca de Catalunya van ser dos fets cabdals per al noucentisme.
En aquesta època, el moviment obrer va guanyar força i l'any 1907 es va constituir la Solidaritat Obrera.
L'any 1909 va esclatar una revolta, coneguda com la Setmana Tràgica, a causa de la insatisfacció de les classes populars, que va arribar al límit amb la crida dels reservistes per anar a la guerra del Marroc. El pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia va ser executat acusat d'instigar la revolta.
L'any 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba al capdavant. La Mancomunitat, amb el pressupost de les quatre diputacions, va dur a terme un gran nombre d'iniciatives, sobretot sota el mandat de Josep Puig i Cadafalch, escollit president després de la mort de Prat de la Riba, l'any 1917.
Es van crear noves infraestructures, com el cremallera de Núria, es van obrir més de 1.000 quilòmetres de carreteres, es va estendre la xarxa telefònica, el subministrament d'aigua, la producció d'energia elèctrica...
Un dels àmbits en què va incidir més la Mancomunitat va ser l'ensenyament. Es va crear el Consell de Pedagogia, amb la figura destacada d'Alexandre Galí; es va introduir el mètode Montesori; es van construir nous grups escolars; es va crear la Universitat Industrial. També es va fomentar l'ensenyament del català i es va estrendre l'ús de la llengua, ajudat per les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, publicades el 1913, i es va crear una Xarxa de Biblioteques Populars.
En aquesta època es va fomentar el cooperativisme agrari, del qual els cellers cooperatius de l'arquitecte Cèsar Martinell són una bona mostra.
Francesc Cambó va ser un dels màxims exponents d'una nova campanya autonomista. L'any 1923, però, la dictadura de Miguel Primo de Rivera va posar fi a les aspiracions d'autogovern. La dictadura va mostrar una actitud intolerant davant de qualsevol signe catalanista i, l'any 1925, va suprimir la Mancomunitat.
En literatura van destacar escriptors com Josep Carner, Jaume Bofill, Josep M. López Picó, Josep M. Folch i Torres o Carles Riba. En arquitectura, Rafael Massó i Josep Goday. En escultura, Aristides Maillol, Josep Clarà i Josep Llimona. I en pintura, Joaquim Torres García, Joaquim Sunyer o Josep Obiols.
En aquesta època, però, també van sorgir els primers signes avantguardistes, amb noves actituds culturals i estètiques. En són una mostra els primers treballs de Joan Miró i Salvador Dalí, les escultures de Pau Gargallo i Julio González, o les obres de Josep M. Junoy, Joan Salvat-Papasseit i Josep Vicent Foix.