"Memòria de Catalunya" repassa, en aquest capítol, tota la història de Catalunya, des dels orígens prehistòrics fins a l'actualitat, com també els corrents artístics de cada època.
Fa més de 500.000 anys, l'ésser humà, nòmada i agrupat en comunitats petites, dedicades a la cacera i a la recol·lecció, va començar a recórrer les terres que actualment són Catalunya. Del paleolític es va passar al neolític, amb la ceràmica com un dels testimonis de la transició cap a una economia de producció agrícola i ramadera.
El segle VII abans de Crist es comercia amb els fenicis i, al segle següent, arriba la colonització grega, amb la fundació de Roses i Empúries.
L'any 218 abans de Crist arriben els romans a Empúries i s'hi imposa una renovació cultural, amb la llengua, el dret i les institucions. Als romans els substitueixen els visigots. Més endavant, l'any 711, comença la conquesta islàmica.
Tot seguit, el regne franc, sota la dinastia carolíngia, avança cap al sud per lluitar contra l'invasor musulmà. El 801 conquesta Barcelona i s'estableix una frontera amb el territori musulmà delimitada pels rius Llobregat i Cardener. Al nord d'aquesta línia hi ha la Catalunya Vella, una suma de comtats sota l'òrbita carolíngia. Al sud, la Catalunya Nova, sota domini islàmic fins al segle XII.
L'any 1137 es produeix la unió dinàstica amb Aragó, a partir del matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella, l'hereva aragonesa. Apareix l'ordre del císter, que renova l'expressió religiosa i artística, amb el pas del romànic al gòtic incipient.
El segle XIII és una època vigorosa. Jaume I conquereix Mallorca i València, Catalunya esdevé una potència al Mediterrani, amb nombrosos consolats i la identitat enfortida mitjançant la llengua i les institucions.
El segle XIV està marcat per la pesta negra, la davallada demogràfica, la crisi econòmica, la pressió fiscal, les guerres i la violència contra els jueus, però també per les grans construccions gòtiques.
L'any 1410, la mort de Martí l'Humà sense descendència legítima i la sentència de Casp introdueixen a Catalunya la dinastia castellana dels Trastàmara. Aquesta és una època de tensions socials: la Biga contra la Busca a Barcelona, pagesos contra senyors a les guerres dels Remences i la Generalitat contra el rei a la guerra civil. El descobriment d'Amèrica, l'any 1492, pren el protagonisme al Mediterrani i afavoreix Castella.
L'any 1640, el projecte homogeneïtzador del comte duc d'Olivares dóna origen a una altra guerra. L'any 1659, amb el tractat dels Pirineus, Catalunya perd els territoris del nord dels Pirineus, que passen a França. És l'època del Renaixement i també de l'art barroc.
L'inici del segle XVIII està marcat pel pas dels Àustries als Borbons, la guerra de Successió, la desfeta del 1714 i la pèrdua de les institucions pròpies.
El segle XIX comença amb la guerra del Francès i les guerres carlines. S'inicia el procés d'industrialització, la Renaixença i el modernisme. L'Exposició Universal del 1888 dóna una forta empenta al país.
Al segle XX, Catalunya viu l'etapa de la Mancomunitat, el noucentisme, la Setmana Tràgica i l'art de Picasso, Miró i Dalí. També l'Exposició Universal del 1929, la dictadura de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil, la postguerra, l'obertura dels anys 50, el turisme i l'arribada d'immigrants dels 60, les mobilitzacions obreres i estudiantils, la transició a la democràcia i els Jocs Olímpics del 92.