"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al desenvolupament de l'autogovern de Catalunya després de la mort del general Franco.
L'actitud intransigent del règim franquista es va mantenir fins al final dels seus dies, amb fets esfereïdors com l'execució de Salvador Puig Antich, l'any 1974. El setembre de 1975, el règim va condemnar a mort i va executar cinc activistes del FRAP i ETA, un dels quals, Txiqui, va ser afusellat a Barcelona.
Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i el rei Joan Carles I va prendre possessió com a cap de l'Estat dos dies després.
Durant els primers anys de la transició democràtica es van produir importants mobilitzacions de masses, com les convocades per l'Assemblea de Catalunya. L'11 de setembre de 1976, Sant Boi va viure la celebració de la Diada i, l'any següent, més d'un milió de persones es van manifestar a Barcelona per reclamar l'Estatut d'Autonomia i el restabliment de la Generalitat.
El 23 d'abril de 1976 va aparèixer el diari en català "Avui" i l'any 1977 es va celebrar el Congrés de Cultura Catalana.
El 15 de juny de 1977 es van convocar les primeres eleccions democràtiques des del 1936. Tot seguit, el president del govern espanyol, Adolofo Suárez, va negociar amb Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili, el restabliment de la Generalitat i el seu retorn. Tarradellas va pronunciar el popular "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí" el 23 d'octubre de 1977.
La Constitució espanyola, aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978, va crear l'Estat de les autonomies i va definir Espanya com un estat social de dret, va reconèixer les llibertats públiques i la divisió de poders.
Després de la campanya "Volem l'Estatut" es va començar a redactar l'Estatut d'Autonomia, conegut com Estatut de Sau. El text, aprovat en referèndum el 25 d'octubre de 1979, establia l'organització del govern català i reconeixia Catalunya com una nacionalitat i el català, com la llengua pròpia.
L'aprovació de l'Estatut va comportar la convocatòria d'eleccions al Parlament el 20 de març de 1980, eleccions que van donar la presidència de la Generalitat a Jordi Pujol, de Convergència i Unió.
Aquest va ser l'inici de la recuperació de símbols col·lectius, el més important dels quals va ser la llengua. També es va crear una policia pròpia, es va fer una nova divisió del territori i es van crear institucions bàsiques per al desenvolupament autonòmic, com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell Consultiu o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El procés, però, va viure alguns ensurts, com el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. També hi va haver entrebancs per aplicar l'Estatut i van aparèixer grups com Terra Lliure, de caràcter armat; la Crida i el Moviment de Defensa de la Terra.
La crisi econòmica dels anys 70 va comportar un fort augment de les reivindicacions laborals. Les conseqüències de la crisi es van notar els primers anys de la dècada dels 80, amb una disminució de la producció, una elevada taxa d'atur, suspensions de pagaments i pèrdua de pes de l'economia catalana. Durant la segona meitat dels 80, però, es va començar a viure una certa recuperació.
L'octubre de 1986 va arribar un impuls de primer ordre amb la proclamació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992, un fet que va comportar la creació de grans infraestructures a tot el territori.