"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al segle XIII, una etapa caracteritzada per la cohesió interna, el desenvolupament institucional, la projecció a la Mediterrània i l'expansió territorial a Mallorca, València i Sicília.
L'any 1213, la derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret va posar fi al projecte de consolidació del poder sobre Occitània.
En aquesta època, les viles i ciutats van créixer en problació, perímetre i activitat. Els centres urbans es confirmen com a capitals de les regions, conegudes com vegueries. S'organitzen governs municipals, com els de Lleida i Perpinyà. El govern local de Barcelona, però, s'erigeix com a referent més destacat gràcies als privilegis atorgats pel rei Jaume I.
Bona part de la noblesa s'enriqueix amb els tributs aplicats a la població del camp, i alguns nobles gosen enfrontar-se al rei Jaume I, que rep el suport dels juristes, amb les seves teories basades en el dret comú o romà difós per personatges com ara Ramon de Penyafort.
L'any 1228, els principals estaments del país, reunits en Corts Generals, donen suport a la conquesta del regne musulmà de Mallorca. L'any següent, Jaume I en conquesta la capital. L'any 1231, al Tractat de Capdepera s'acorda deixar Menorca en mans dels musulmans, però amb tributs a la corona catalanoaragonesa. Eivissa és conquerida l'any 1235.
L'any 1238, Jaume I conquereix la ciutat de València i atorga al territori la qualitat de regne, amb furs i corts particulars.
L'any 1276, amb la mor de Jaume I, es divideixen els seus dominis. El fill segon, Jaume, rep el regne de Mallorca, amb Montpeller i els comtats de Rosselló i Cerdanya, presidits per Perpinyà, la capital del conjunt.
El primogènit, el rei Pere el Gran, rep la resta de territori, i ha de fer front a la revolta dels nobles. L'any 1238 hi incorpora el regne de Sicília.
L'oposició liderada pel papa i per França, excomunica el rei Pere i promou la invasió francesa del 1285. La marina catalana, liderada per Marquet, Mallol i Roger de Llúria, guanya la batalla a la flota francesa davant les illes Formigues. A la seva mort, els dominis de Pere el Gran es divideixen entre els seus fills. Jaume passa a ser rei de Sicília. Catalunya, Aragó i València són per al primogènit, Alfons el Liberal.
L'afermament nobiliari i la puixança municipal empenyen la vida civil, que manté els castells i basteix cases municipals, llotges i palaus fent servir el gòtic civil, amb edificis espaiosos i arcades ogivals.
L'arc gòtic s'aplica també a les construccions religioses, com les catedrals de Tarragona i Lleida, i als edificis cistercencs, on descansen les despulles dels protagonistes del segle XIII. Pere el Gran és enterrat al presbiteri de Santes Creus, on també hi ha Roger de Llúria i el rei Jaume II. A Poblet hi ha la tomba de Jaume I, i la seva muller, Violant d'Hongria, descansa a Vallbona de les Monges.