Al segle X, els comtats catalans ocupen amb castells termenats els terrenys de la frontera que els separa d'al-Andalus. "Memòria de Catalunya" parla en aquest capítol de l'avanç comtal i de la conquesta gradual de les ciutats islàmiques.
Al segle X, entre els comtats i els espais islàmics se situava una àmplia franja de frontera, una terra desorganitzada i pràcticament buida que ocupava el Penedès, l'Anoia, una part del Solsonès, el sud de l'Alt Urgell, el Pallars i la conca de Tremp.
La cohesió social havia donat vigor a les famílies vicarials i vescomtals i la jerarquia eclesiàstica va assolir un paper destacat. Aquesta puixança es va projectar sobre la terra fronterera, que s'anava incorporant als comtats sota la fórmula dels castells termenats. Al llarg del segle X, la franja fronterera es va convertir en un regne amb 193 castells termenats.
Els castells esguarden la frontera i protegeixen la població del perill islàmic, al mateix temps que controlen els pobladors i els incrementen la pressió impositiva. L'element principal del castell és la torre, que passa de ser quadrada a ser rodona.
Al segle XI esclaten les divisions a al-Andalus, que es fragmenta en regnes de taifes amb dues capitals fortes: Tortosa i Lleida. Els sobirans de les taifes gasten grans quantitats de diners en ostentació i defensa.
Mentrestant, als dominis comtals comença la fase bèl·lica de la dinàmica expansiva. El bisbe d'Urgell conquereix Guissona i Arnau Mir de Tost, Àger. Amb la pèrdua de punts estratègics, la línia de defensa a Lleida queda trencada.
El territori dels castells es divideix en quadres, algunes de les quals esdeven nuclis destacats, com Verdú, sorgit del castell de Tàrrega. Després de conquerir-los, molts castells islàmics són aprofitats i es creen parròquies al seu costat.
En aquesta època, l'art romànic conviu amb el preromànic de les esglésies que no han estat reconstruïdes amb el nou estil. Moltes comunitats religioses s'estableixen a les zones frontereres.
L'ofensiva bèl·lica continua i, l'any 1105, el comte d'Urgell conquereix la important ciutat islàmica de Balaguer. Al sud, l'ocupació del Camp de Tarragona acosta els comtats a Tortosa. Tarragona torna a ser seu metropolitana i adquireix una capitalitat religiosa que contribueix a cohesionar les terres catalanes.
L'any 1126, a la batalla de Corbins, la frontera s'estabilitza, però tot fa pensar que la fi del domini islàmic s'acosta.