Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" recorre el país buscant les petjades dels primers éssers humans que hi van viure, del Paleolític fins a la creació de la ciutat grega d'Empúries.
Les terres de Catalunya van viure el procés d'hominització, en què l'ésser humà va evolucionar, es va adaptar als canvis climàtics, va desenvolupar la seva capacitat cranial, va aprendre a aprofitar els recursos naturals i va dominar el foc. D'aquesta època paleolítica queden coves i balmes i restes de pedra no polida.
Al Paleolític mitjà, l'home va millorar les seves eines i es van iniciar les creences religioses. Al Paleolític superior va incorporar materials nous, va crear objectes de guarniment personal i van sorgir manifestacions artístiques com ara pintures i mobles.
Al voltant de l'any 5.000 abans de Crist, l'home elabora instruments de pedra polida. Comença el Neolític, una etapa en què s'accentua el sedentarisme, gràcies a la domesticació dels animals i al conreu dels cereals. En aquesta època es treballa la ceràmica, la cistelleria i el tèxtil. Són d'aquesta època els monuments megalítics: megàlits, dòlmens i menhirs.
Cap al 2.500 abans de Crist, l'home domina un metall: el coure. Després aprèn a fer aliatges, com ara el bronze. Comença l'edat del Bronze, amb una major diversitat en la producció d'estris. Els difunts s'incineren i les cendres s'introdueixen en urnes.
Amb l'arribada dels fenicis procedents del Mediterrani oriental empesos per l'afany de comerç, també arriben productes sumptuaris. La combinació de la influència fenícia i grega amb el substrat autòcton fa néixer la cultura ibèrica.
Les ciutats iberes se situen en llocs elevats i tenen carrers enllosats, clavegueram, cisternes d'aigua, sitges per al gra i una estructura defensiva. En aquesta època es treballa l'armament, l'orfebreria i les joies.
Els grecs van establir una important colònia a Empúries, que reproduïa el model urbanístic de la metròpoli. Van difondre l'ús de la moneda i productes nous com l'oli i el vi.