"Memòria de Catalunya" dedica aquest capítol al segle XIV, un ètapa de gran plenitud, amb l'expansió marítima pel Mediterrani, que va posar fi a situacions de crisi social i econòmica i amb el compromís de Casp per solucionar els problemes successoris.
La Catalunya de començaments del segle XIV, amb el regnat de Jaume II el Just, és la de màxima expansió pel Mediterrani. El monarca català va regnar també a Sardenya i Còrsega i va recuperar la zona d'Alacant a Guardamar. La continuïtat sobre Sicília la va assegurar el seu germà, Frederic.
En aquesta etapa, després de la lluita dels almogàvers contra els turcs, es va produir un conflicte amb les autoritats gregues. L'assassinat del cabdill almogàver Roger de Flor va ser l'espurna de la revolta coneguda com "venjança catalana". Ramon Muntaner, protagonista i testimoni presencial, en va deixar testimoni a la seva "Crònica".
El regnat de Jaume II va comportar un reforçament de l'autoritat reial i la incorporació definitiva a la seva sobirania de la Vall d'Aran, l'any 1313. En l'àmbit cultural, l'any 1300 va crear la Universitat de Lleida, la primera de la Corona d'Aragó, i va donar suport a figures com ara el metge Arnau de Vilanova o l'escriptor Ramon Llull.
Després de la mort de Jaume II, el regne va passar a mans del seu fill Alfons el Benigne, després de la renúncia del primogènit, Jaume.
Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, Catalunya va viure una davallada del seu pes polític, en benefici primer de València i, després, de Castella. L'any 1348, una gran epidèmia de pesta negra hi va tenir efectes devastadors. A més, a la crisi demogràfica i la falta d'aliments es van unir plagues i terratrèmols.
Un fet important d'aquesta etapa va ser la constitució de la Generalitat, l'any 1359, a les corts de Cervera. També va ser un època d'esplendor del gòtic, amb edificis singulars a Barcelona (Drassanes, Santa Maria del Mar, Consell de Cent, Palau Reial...) i a la resta de Catalunya.
A Pere el Cerimoniós el va substituir el seu fill Joan I el Caçador, que va protegir figures de lletres com Bernat Metge. En morir sense descendència, el regne va passar al seu germà Martí I l'Humà, que també va morir sense descendència l'any 1410. Després de dos anys d'interregne, el problema successori es resoldria amb el compromís de Casp. Aquesta va ser la fi de la dinastia de la casa de Barcelona, vigent des dels temps de Guifré el Pelós.