"Memòria de Catalunya" dedica aquest capítol al naixement del Císter, amb exponents com ara el monestir de Poblet, Santes Creus o Vallbona de les Monges.
Al segle XII, els comtats catalans van iniciar la darrera etapa de la seva expansió territorial cap al sud. L'any 1148, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, va arribar fins a l'Ebre i va conquerir definitivament Tortosa. L'any següent, amb la col·laboració del comte d'Urgell, es va apoderar de la ciutat de Lleida.
El casal de Barcelona funciona com a cohesionador, ja que Ramon Berenguer IV és el comte més poderós i, a més, ostenta el tractament de príncep d'Aragó, gràcies a la unió matrimonial amb Peronella, hereva del regne aragonès. El territori es comença a percebre de manera unitària i a rebre el nom de Catalunya.
A les terres centrals sorgeix un nou corrent de reforma de l'església: el Císter. Es tracta d'un nou orde religiós que recuperar la fidelitat a la regla benedictina. El seus principals exponents es troben a la Roca del Vallès, Valldaura, Santes Creus o Poblet. El Císter té un estil arquitectònic propi, de transició del romànic al gòtic.
De les impressionats instal·lacions del monestir de Poblet cal destacar l'església, el retaule renaixentista, el claustre amb un brollador central, la sala capitular i la biblioteca. Al monestir hi ha els sepulcres reials de Pere III, Jaume I, Joan I, Joan II i del príncep de Viana.
Pel que fa al monestir de Santes Creus, hi ha enterrats Pere el Gran, que va incorporar el regne de Sicília a la Corona d'Aragó; el seu col·laborador, l'almirall Roger de Llúria; Jaume II el Just i la seva primera muller, Blanca d'Anjou, i Margarida de Prades, segona esposa de Martí l'Humà.
La branca femenina de l'orde cistercenc està representada al monestir de Vallbona de les Monges, un conjunt impressionant on reposen les restes de la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I.
A més del Císter, les cartoixes van representar una altra manera de viure la religiositat. A Catalunya, els primers cartoixans, protegits per Alfons el Cast, es van instal·lar a Scala Dei. A la Conreria, a la cartoixa de Montalegre, encara hi queda una comunitat cartoixana en funcionament.
En aquesta època, també va penetrar a Catalunya l'orde dels canonges reformats de sant Norbet, amb una comunitat a Bellpuig de les Avellanes.