"Memòria de Catalunya" recorre els monuments deixats pels romans, especialment a Tarragona, i parla de la influència de la presència romana en la societat posterior.
La presència romana a la Península Ibèrica comença l'any 218 abans de Crist, moment en què les tropes romanes desembarquen a la colònia grega d'Empúries amb l'objectiu de lluitar contra els cartaginesos. A poc a poc, es van anar estenent pel territori, tot i que van haver de vèncer els pobles autòctons, anomenats ibers.
Roma imposa una civilització urbana i el patriciat urbà n'esdevé l'eix vertebrador. Els romans van crear una completa xarxa viària i van afavorir poblacions amb gran presència d'aigüa, com les fonts termals d'Aquis Voconis (Caldes de Malavella) o d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui).
El món rural s'articula entorn de les vil·les, que combinen la part rústica i la urbana per explotar el camp amb esclaus.
La romanització deixa, a part dels monuments, una forta petjada; en són un exemple el dret, la llengua o la mentalitat.
La ciutat per excel·lència és Tarragona, la capital provincial, que va ser elevada a la categoria de colònia per Juli Cèsar i va arribar a tenir 30.000 habitants.
Al segle V, els pobles germànics es van situant dins l'Imperi romà, que es va erosionant internament fins a la desaparició de l'Imperi d'Occident l'any 475.
Els pobles germànics reben l'herència romana, com els visigots a la Península Ibèrica, i tracten de mantenir-ne els continguts, tot i que no poden frenar el procés de ruralització, l'estancament de l'economia, l'alentiment dels intercanvis comercials, les mutacions dels valors ideològics o les alteracions socials.