1. HOME

  Pau Casals als 5 anys                                                  Pau Casals als 16 anys

Pau Casals a la casa de Sant Salvador (El Vendrell)

   Amb el seu gat a Prades, 1950.

Passejant per la platja de Puerto Rico, 1960.

.

1.1. Biografia

Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.

Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau. 

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico. 

A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.

Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell.

1.2. Cronologia

2. INTÈRPRET

2.1. La carabasseta

El 1885 van actuar al Vendrell uns pallassos musicals que s’anomenaven “Los tres bemoles”. Un d’ells tocava, còmicament, un instrument format per un pal d’escombra encorbat que imitava un violoncel. En Pauet, va quedar tant fascinat pel so d’aquest instrument que, uns dies més tard el seu pare, amb l’ajuda del barber del poble, li van construir un instrument format per una carabassa buida amb un batedor i una corda.

2.2. So del violoncel

2.3. Família de la corda fregada

El violoncel és un instrument que forma part dels instruments de la família de la corda fregada.

Els instruments de corda fregada són tots aquells instruments en el que les cordes es toquen fregant amb un arc, tot i que també es poden fer sonar pinçant les cordes (se’n diu pizzicato). Els arcs per tocar aquests instruments es construeixen amb una fusta i pels de cua de cavall. En aquest grup hi podem trobar: el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix.

                                                                                                                                       Imatge de www.paucasalseduca.org

2.4. Parts del violoncel

Té quatre cordes i és bastant més gran que el violí i la viola, per això pot fer notes més greus i es sol tocar assegut. A la part de baix té una pica per recolzar-lo al terra i d’aquesta manera poder posar-se’l entre les cames. En l’orquestra es situa normalment davant o a la dreta del director.

      Imatge de paucasalseduca.org

2.5. Vídeo del violoncel

_{Font: https://www.paucasalseduca.org/}

3. DIRECTOR

Casals deia que la seva vocació de director d’orquestra li havia arribat de ben jove. Quan cantava a la coral parroquial de la seva ciutat natal, el Vendrell, es moria de ganes de dir als cantants què havien de fer! El 1908, quan tenia 31 anys, es va iniciar de debò com a director d’orquestra, a París, amb l’Orquestra Lamoureux. La primera obra que va dirigir va ser la Cinquena simfonia de Beethoven. Després, va ser director convidat arreu del món de forma regular i el 1920 va fundar l’Orquestra Pau Casals a Barcelona, que el va portar al màxim nivell internacional.

Dirigir li permetia tenir accés a un repertori immens, molt més ampli que el del violoncel, i quan dirigia, la por escènica no l’angoixava tant com quan tocava. Casals comunicava les seves idees als músics amb gran respecte i cordialitat, a través del cant i els gestos més que no pas per mitjà de llargs discursos. Els enregistraments i les pel·lícules mostren que el seu geni com a director d’orquestra no era menor que el seu geni com a violoncel·lista.

“Si fins ara he estat feliç tocant el violoncel, quina felicitat quan tingui el més gran de tots els instruments, l’orquestra!” – Pau Casals

3.1. Funcions del director/a

4. COMPOSITOR

Al llarg de la seva vida musical, Pau Casals va sentir la necessitat de compondre i, malgrat les seves múltiples activitats, va trobar el temps per escriure la seva música. 

S'han comptabilitzat un centenar d'obres de tot tipus de gèneres que Casals va escriure al llarg de tota la seva vida. Però la més important d’elles és l’oratori anomenat El pessebre, instrumentat pel seu germà Enric, que és la història d’un poema que es va convertir en música i que ha esdevingut un cant de pau.

4.1. El Pessebre

Joan Alavedra (escriptor i periodista) i Pau Casals (músic) van compartir casa a Prada, França, durant 10 anys. Un dia, Joan Alavedra va mostrar a Pau Casals un poema que havia escrit per la seva filla de 5 anys fent parlar les diferents figures del pessebre. Va ser llavors quan Pau Casals va començar a compondre la peça que arribaria a ser un gran signe de la pau. Aquesta peça va ser finalment estrenada a Mèxic l’any 1960 i Pau Casals va seguir dirigint-la per diverses ciutats del món fins poder ser presentada anys després a Catalunya.

• Trailer del documental on podem sentir les paraules del mateix Casals explicant per què el va composar i quin significat li donava.

           _{Font: Canal Youtube de Laura Folch}

• Documental “Un poema a l’exili” que parla justament de com va ser escrita aquesta obra.

       Vídeo: Un poema a l'exili

           _{Font: TV3 a la carta}