L'impressionisme

L'Impressionisme és un corrent artístic, definit principalment per la pintura. Sorgeix durant la segona meitat de segle XIX. Aquest moviment s'enfocava primordialment en l'estudi de la percepció òptica de la llum, sent els seus efectes instantanis. Això obligava a l'artista a treballar a l'aire lliure i amb molta rapidesa.

La velocitat amb la qual havien de realitzar-se les pintures va afavorir que es prescindís de les línies, en la majoria dels casos. També s'abandona l'ús de clarobscur, eliminant l'ús del color negre i deixant de banda la perspectiva, element particularment valorat en l'acadèmia tradicional.

A diferència de l'art tradicional, els impressionistes van ser experts de la lluminositat i la coloració. Treballaven directament sobre el llenç i no barrejaven els colors a la paleta, aplicaven pinzellades gruixudes i fraccionades, de manera que, quan l'espectador s'allunya de la tela, pot apreciar efectes d'il·luminació.

Els impressionistes no estaven interessats a representar temes religiosos, històrics o mitològics; sinó elements quotidians com la vida burgesa i el paisatge urbà, per poder explotar el moviment i la llum. Emfatitzaven el llenguatge plàstic de l'obra i no el contingut.