PROJECTE INTERCULTURAL
Esquema per temes
-
EDITORIAL
Cadascun de nosaltres és una persona única, amb un seguit de virtuts i defectes; de punts forts i punts febles; de possibilitats i de mancances,... però si treballem junts, si ens ajudem i ens deixem ajudar, podem fer molt per nosaltres mateixos i pels altres. Amb cadascun dels nostres petits, però únics i decisius, granets de sorra podem ajudar a construir un món millor per a tots nosaltres i en especial, pels nostres joves i els nostres infants.
A vegades, poden més les diferències que els punts en comú. A vegades, ens guiem més per les aparences que pel que és més important de cada cosa. A vegades, desconfiem del que no coneixem... Però sovint, tot és més senzill del que ens pensem. Una de les qualitats que més ens caracteritza a tots, com a persones, és la capacitat i la necessitat d'estimar i de sentir-nos estimats; d'estimar i de tenir cura de les nostres criatures. Unes criatures que quan se senten valorades i estimades, tenen seguretat per a aprendre, avançar, desenvolupar les seves capacitats i créixer. Fins i tot els grans, quan pensem que la nostra opinió i els nostres accions són valorades per les persones que ens envolten, tenim més forces per, malgrat les dificultats, tirar endavant.
En moments com el que estem vivint, l'educació de qualitat té encara més importància. Amor i educació són dos valors inqüestionables que ens hem d'esforçar per oferir als nostres infants. I és que, tal i com va dir Nelson Mandela: “L'educació és l'arma més poderosa per canviar el món” i aquesta “arma” és a les nostres mans, com a pares, familiars, … i mestres que dia a dia som al costat d'aquests nens i nenes i tenim el privilegi i l'oportunitat de poder-los ajudar a créixer i a desenvolupar-se com a persones.
Us presentem la primera revista en format digital de l'Escola La Monjoia. Els seus alumnes han fet diferents treballs entorn La Interculturalitat i han vist que tots podem aprendre de tots, que junts podem aprendre molt millor i que és una satisfacció poder compartir els aprenentatges els uns amb els altres! Esperem que gaudiu de totes aquestes experiències i que els vostres desitjos de cara al Proper Any es facin realitat!!!
Les mestres
Sant Bartomeu del Grau, desembre de 2013
-
MIREM AMB ELS ULLS, MIREM AMB EL COR
Aquest dies, els grills, els milpeus i les formigues ens hem fixat amb els nostres ulls i amb el seu color. Tots s'assemblen encara que tots són diferents. Hem explicat el conte: Els ulls de la Marina, de la Mercè Escardó. Després ens hem mirat les fotos dels nostres ulls i hem pogut endevinar de qui eren. Entre tots hem explicat de quins colors els tenim i han sortit aquestes boniques descripcions:
LA GEORGIANA TÉ ELS ULLS DEL COLOR DE LA MEL.
EN FERRAN TÉ ELS ULLS MARRONS COM LES AVELLANES.
ELS ULLS DE LA MARTINA SÓN DE COLORS:
VERD, MARRÓ I GROC COM EL BOSC DE LA TARDOR.
LA JÚLIA L.TÉ ELS ULLS DE COLOR MARRÓ CLAR I
UNA MICA VERD, COM LES FULLES QUE FAN
CREC-CREC.
L'IKER TÉ ELS ULLS MARRONS
COM EL TRONC DEL PI PINYER.
ELS ULLS D'EN NIL SÓN DE COLOR MARRÓ
COM LES CASTANYES DE TARDOR.
EN MARCEL TÉ ELS ULLS GAIREBÉNEGRES,
COM LES LLETRES DELS NOMS.
DE COLOR VERD FOSC SÓN ELS ULLS DE L'ONA,
COM LES ALES D'ALGUNA PAPALLONA.
LA JÚLIA V. TÉ ELS ULLS DE COLOR MARRÓ,
COM LES PINYES QUE ES MENGEN ELS ESQUIROLS.
L'ADAM B. TÉ ELS ULLS COLOR D'ESCORÇA I
LES PESTANYES CARGOLADES CAP AMUNT.
EN MARC TÉ ELS ULLS DEL COLOR DEL POMER
QUAN JA NO FA CALOR.
LA NAJWA TÉ ELS ULLS DEL COLOR
DE LES PETITES FORMIGUES NEGRES
ELS ULLS D'EN JAN SÓN MARRONS
COM LA XOCOLATA DESFETA.
L'ADAM H. TÉ ELS ULLS DE COLOR MARRÓ
COM LES FULLES SEQUES DELS ARBRES A LA TARDOR.
ELS ULLS D'EN KHALIL SÓN MARRONS
COM EL TRONC DELS CASTANYERS.
EN JALAL TÉ ELS ULLS DEL COLOR
DELS CAVALLS NEGRES QUE CORREN PEL BOSC.
EN SERNI TÉ UNS ULLS RIALLERS.
ELS ULLS DE L'EMMA SÓN DEL BONIC COLOR
DEL TRONC D'UN ARBRE.
EN JOAN TÉ ELS ULLS DE COLOR DE PINYÓ.
L'ALBA TÉ ELS ULLS DEL COLOR DE LA XOCOLATA.
ELS ULLS DE LA LAIA
SÓN DE COLOR VERD FOSC COM LES FULLES DEL PI
EN WASSIM TÉ ELS ULLS DE COLOR MARRÓ
COM LES BOLES DEL REKENREK.
ELS ULLS D'EN NEL SÓN DE COLOR MARRÓ
COM LA TERRA DE LES PLANTES.
ELS ULLS DE L'HUG CANVIEN DE COLOR. QUAN MIRA EL CEL
SÓN BLAUS, SI UNA COSA LI AGRADA SÓN DE COLOR GRIS I
QUAN ESTÀ MOLT CONTENT ES TORNEN VERDS.
També ens hem fixat en què els nostres ulls expressen com estem: contents, tristos, enfadats,... I que a més de mirar amb els ulls, les persones “mirem” amb el cor.
Hem estat pensant en tot això, n'hem parlat, hem compartit les nostres opinions amb els companys i hem vist que hi ha coses que a tots ens agrada mirar i altres que no.
NO ENS AGRADA MIRAR...
ENS AGRADA MIRAR...
-
QUAN ALGÚ PEGA O FA MAL A UN ALTRE
-
QUE ELS NENS ES BARALLEN
-
QUAN ENS ENFADEM
-
QUAN ALGÚ PLORA
-
PLANTES QUE S'HAN MORT
-
QUE MATIN ANIMALS
-
LA SANG
-
ELS SOLDATS QUE MATEN A LA GENT AMB ESCOPETES
-
QUE S'ESPATLLIN ELS CONTES, LES JOGUINES O LES FIGURES DEL PESSEBRE
-
QUAN TOTS ELS NENS JUGUEN BÉ AL PATI
-
JUGAR I VEURE QUE ELS ALTRES JUGUEN I HO PASSEN BÉ
-
COM TOTS TREBALLEM I FEM LES COSES BÉ
-
QUAN ESCOLTEM ELS CONTES AMB ATENCIÓ
-
MIRAR EL PLANETA PER LA TELE
-
ELS GEGANTS
-
-
Els nens i nenes de Cicle Inicial hem treballat les cases d'arreu del món. Amb diferents materials de reciclatge vàrem construir-ne alguns exemples.
Aquí estem fent els gratacels i la masia catalana.
A més de la masia i els gratacels hem fet força tipus de cases diferents, iglú, palafit, cases de fang, de palla... Hem utilitzat materials diversos, des de troncs, sorra, fang,... Aquí en podeu veure una mostra:
També hem observat imatges de cases diverses que hi ha per tot el món i les hem situat en el mapamundi.
Hem mirat si cadascun de nosaltres recordava com eren i on estaven situades les cases:
Tant parlar de cases, hem aprofitat per observar, aprendre i recordar les parts d'una casa, semblant a les que vivim nosaltres:
LLENGUA CATALANA
En l`àrea de llengua catalana hem llegit un llibre sobre interculturalitat es titula "la Maria ve de lluny" que tracta d' una nena que arriba de l' Equador a una escola catalana. Els companys organitzen una festa per tal que no se senti tant sola i no pensi en el que troba a faltar del seu país.
Aquest és el llibre:
-
El lloc d´orígen dels nostres alumnes.
D’on venim?
Els nens i les nenes vam identificar en un mapa de tot el món el nostre país de procedència.
Cadascú de nosaltres va explicar
alguna cosa sobre el nostre país.
Durant uns dies hem buscat vestits típics dels nostres països,
· varen recollir diferents imatges .
i vam haver d’esbrinar com és el país,
· la seva capital,
· el nombre d’habitants
· i la seva economia.
· alguns lloc d’interès .
Aquí podeu veure una petita mostra dels vestits dels nostres països d’ origen.
-
Cuines del món
Els alumnes de Cicle Superior, les Cotorres, hem llegit el llibre Xut a porta que està lligat amb l’eix transversal d’interculturalitat que, aquest trimestre, estem treballant tota l’escola.
Un dels protagonistes del llibre és un nen d’origen turc que es diu Artun i, amb la seva família, ha anat a viure a França.
Al principi, no coneix ningú al poble on ha anat a viure, però al cap d’un temps es fa amic d’un nen francès que es diu Stéphane. Quan l’Artun vol demostrar a l’Stéphane que el considera el seu amic, el convida a dinar a casa seva. El fet de convidar-lo a dinar és una acte d’amistat i hospitalitat per part de l’Artun que ajuda l’Stéphane a conèixer no només la família del seu nou amic, sinó també la seva cultura a través de les tradicions culinàries familiars.
Nosaltres hem intentat conèixer una mica millor la cultura i tradicions de nens i nenes que estan a la nostra escola i per això hem treballat la gastronomia de quatre països: Argentina, Equador, Marroc i Ucraïna.
CUINA ARGENTINA
La gastronomia de l'Argentina es caracteritza i diferencia de les gastronomies de la resta d'Amèrica Llatina per grans aportacions europees . A l’Argentina es combinen perfectament , la gastronomia criolla , italiana , espanyola , en molta menor mesura indígena i fins i tot alguns petits influxos de l'Àfrica subsahariana , a causa dels esclaus portats des d'Àfrica al territori que actualment és Argentina .
El menjar típic d’Argentina és el asado o parrillada (carn i entranyes de vedella a la brasa), a més de les empanadas (crestes farcides de carn i altres ingredients, en alguns llocs per tallar la carn en lloc de fer-ho amb màquines ho fan a mà i els hi surt molt millor i molt més bo.), els tamales, la humita y el locro. És molt habitual menjar entrepans de xoriço choripán. La patata i la batata són aliments molt utilitzats. Les pastes, la pizza,i el puchero també s’han convertit en menjars típics de la gastronomia argentina. La tradició italiana dels «nyoquis del dia 29» (tradició de menjar nyoquis el dia 29 de cada mes) forma part de la cultura popular tant a l’Argentina com a l’Uruguai.
La producció i consum de llet és molt important, es consumeixen al voltant de
Entre els dolços, l’alfajor és un producte que es consumeix molt i es produeixen de tipus diferents a cada regió del país. Passa el mateix amb els gelats, sobretot els de tipus italià.
La beguda característica d’Argentina és el mate. El mate també pot ser preparat com un te.
Hi ha una llegenda que diu:
“Fa molts i molts anys diuen que un home va anar a veure els grans Déus de la terra per suplicar que quan ell es morís la seva filla seguís sent forta, guapa i sense cap malaltia . Quan l’home va morir els grans Déus van convertir la filla en una flor que tenia les mateixes qualitats que ella: era molt forta, bonica i d’ella van treure el “Mate” i evita que la gent pateixi algunes malalties”.
Els espanyols van introduir el consum de cafè. També es pren molt te i infusions.
Entre les begudes alcohòliques destaca el vi. Entre els vins característics del país destaca el malbec.
EMPANADAS DE CARNE / EMPANADES DE CARN
INGREDIENTS: Per a 12 empanades (es calcula 4 empanades per adult)
800 gr. Carn picada
500gr. Ceba picada petita / es pot reemplaçar 200 gr. Per cebes tendres amb a part verda inclosa.
Comí en gra o en pols
3 ous durs tallats petits
Sal
Pebre dolç: 1 cullerada sopera rasa.
150 gr. Olives verdes sense pinyol picades petites
Opcional: 100 gr. de panses sultanes (les més petites)
Preparació:
FARCIT:
1- Tallar la ceba i posar-la a la paella amb una mica d’oli i sal. Sofregir fins que estiguin transparents.
2- Afegir la carn picada. Cuinar 10 minuts, remenant amb una cullera de fusta.
3- Incorporar les espècies: olives, comí i pebre dolç (si voleu, aquí podeu afegir les panses).
4- Barrejar tots els ingredients .
5- Afegir els ous durs tallats en trossets petits. Barrejar suaument.
6- Deixar refredar mentre es prepara la massa.
MASSA: Es pot comprar massa al supermercat, però aquesta és molt més bona i no tant greixosa.
3 tasses de farina normal.
1/5 tassa d’oli d’oliva.
1 tassa d’aigua calenta.
1 culleradeta de sal.
1 culleradeta de llevat Royal o altre llevat en pols.
Barrejar tots els ingredients dins un bol. Deixar reposar una estona. Estirar amb un corró i tallar rodones ( amb un talla pastes, un got o un pot una mica més gros).
Muntatge: Omplir cada massa amb la carn i tancar l’empanada amb aigua. Pintar-les amb ou batut. Coure al forn 170, 180 ºC fins que estiguin daurades. Es poden menjar fredes.
Bon profit! Romina (la mare d’en Joaquim)
Imatges de la recepta:
Pastelitos de membrillo (Pastissets de codony)
Romina
Ingredients:
pasta de full
1 paquet de codonyat
sucre
aiguapela de llimona
oli suaumacarrons de sucre de colors
Preparació:
Estireu la pasta de full i talleu-la a porcions quadrades. Talleu el codonyat a daus. Poseu un dau de codonyat al mig d'un quadrat de pasta. Mulleu-vos els dits amb aigua i passeu-los pel voltant del quadrat. Poseu un altre quadrat de pasta al damunt, però fent que les puntes quedin al mig de cada costat. D'aquesta manera obtindreu una peça amb vuit puntes. Aplaneu la massa del voltant del codonyat perquè quedi ben marcada la seva forma. Passeu els dits mullats de nou amb aigua per sobre de la pasta i, per tancar-la i donar la forma de flor al pastisset, feu uns pessics a cada punta del quadrat de sota fent que s'enganxi al centre on hi ha el dau de codony.
Poseu força oli en una cassola de vores altes i aneu-hi fregint els pastissets fins que us quedin ben daurats. Deixeu els pastelitos sobre un paper absorbent perquè perdin l'excés d'oli.
En una cassola, prepareu un almívar lleuger amb aigua, sucre i una mica de pela de llimona i aneu-hi remullant, un per un, cada pastisset. Han de quedar ben impregnats d'almívar.
Al final, per donar-hi un toc de color, hi podeu escampar una mica de macarrons de sucre de colors per sobre.
Imatges de la recepta:
CUINA EQUATORIANA
Malgrat ser un país petit, la gastronomia d’Equador és bastant variada, a causa que el país té quatre regions naturals diferenciades –costa, muntanya, orient i regió insular– amb costums i tradicions diferents. Els diferents plats típics i els ingredients principals varien en funció d’aquestes condicions naturals.
La cuina equatoriana és també coneguda com "comida criolla" i és molt comú veure entre els seus plats el xurrasco que se serveix amb una bona ració d'arròs, acompanyat de dos ous fregits, es tracta d'un plat molt fort doncs també s'acompanya amb patates fregides i amanida de verdures. La influència espanyola va aconseguir que animals com el cuy fossin apartats de la dieta per reemplaçar per la carn de res, o de porc. Però encara es preparen plats així, a la part de
El peix se sol preparar freqüentment a l'estil ceviche (marinats a la llimona) existeixen nombroses cevicherías on preparen els peixos. Els més emprats en aquest procés solen ser els reigs i les truites, així com alguns mariscs com les gambetes. Alguns dels plats populars amb peix són: els carapachos , sopa marinera, ceviches de peix, corviches, etc.
Les verdures estan presents en diferents formes, l'arròs, el plàtan verd o madur, la iuca, o la salsa de maní (cacauet torrat i mòlt). El blat se sol menjar en les molt populars truites de blat que es preparen generalment fregides, cuinen els choclos (elotes) en aigua i sal, Els fríjoles (fesols), que acompanyen a molts dels seus plats. Les patates es mengen en puré o les serveixen de base per a plats com els llapingachos o els locros.
Se sol menjar carn de vaca, be i cabra. Alguns plats es combinen amb verdures com el sec que són trossos de carn servida amb arròs. Dintre dels plats exòtics es té el conill porquí o cobai, que sol menjar-se rostit en les celebracions de certes parts del país. La carn de chancho (carn de porc) es menja de forma extensiva formant part de diversos plats, alguns d'ells com fritada, hornado, chugchucaras.
Els aiguardents de canya són molt populars a les províncies de Loja , 115 Manabí i Tungurahua , on s'elaboren diverses begudes alcohòliques com l'anomenat currincho , la guanchaca , el guarapo , el cremat , el shánduche , o canelazo que és a força de canyella i la famosa Caña116 . Algunes begudes d'aquestes províncies porten amaniments de fruits i productes nadius com la mel i la grosella i molts cítrics com la taronja , mandarina , llimona i empelts d'aquestes fruites amb altres , fins i tot es barregen amb aigua de flors natives i fulles d'altres fruits medicinals i exòtics com la marialluïsa o la camamilla . Una altra beguda és l'ocell blau , que és aiguardent de canya de sucre barrejat amb les pela de la mandarina , que en bullir li dóna aquest color blavós . Especialment la chicha que és un preparat a base de iuca , malnom o blat de moro . També hi ha begudes casolanes com és el cas del pisco sour , el qual es pot preparar amb amarg d'angostura , xarop de goma i suc de llimona i una beguda molt coneguda i sense alcohol és el còctel de San Francisco .
A la cuina d'Equador destaquen els brous (coneguts com sopes o locros) que solen preparar-se amb verdures molt diverses i carn de gallina, són freqüentment servits en els mercats de carrer com a esmorzar. Alguns d'ells són molt populars com el yaguarlocro que és una sopa de patates que porta com a ingredients xai i una salsa especial.
Chifles (Plàtan mascle fregit)
Ingredients:
plàtans mascle
oli de gira-sol
salPreparació:
Peleu els plàtans mascle i talleu-los de llarg amb un pelapatates perquè quedin unes tires molt fines i uniformes.
Fregiu aquestes tires en abundant oli de gira-sol. Quan s'hagin enrossit una mica, traieu-les de la paella o de la fregidora i saleu-les al vostre gust.
Aquest aperitiu pot substituir les clàssiques patates xips.
Imatges de la recepta:
Cuina del Marroc
La gastronomia del Marroc és el conjunt de plats i ingredients que es consumeixen en el país del Marroc, aquesta gastronomia es pot arribar a considerar com una de les més diverses del món, això es pot deure a la interacció que ha arribat a tenir amb altres cultures externes.
La cuina marroquina, amb excepció dels plats típics, avui dia pot considerar-se com una barreja de gastronomies procedent de: berbers, moriscos, Orient Mig, Mediterrani i altres països d'Àfrica. És molt senzilla de realitzar, tal com correspon a les cuines populars, té molt en comú amb altres cuines del Magreb però posseïx una personalitat pròpia a causa de ser l'única d'elles que no ha rebut la influència de la cuina turca (ja que l'imperi otomà no va arribar amb els seus dominis al territori de l'actual el Marroc).
És una cuina familiar: un proverbi marroquí diu: Mâ kainsh el-kalâm cala ettacâm, “on hi ha menjar, no es parla”. El seu tret principal és l'ús del dolç i el salat el que l'apropa a les cuines d'extrem orient.
El nombre de receptes típiques del Marroc no és molt gran a causa del costum de transmissió oral de les receptes de mares a filles. No existeix costum de la lectura de llibres de cuina, i això és a causa que moltes dones no saben llegir ni escriure. És molt freqüent rebre com a consell, en explicar-te una recepta, dir que "Els teus ulls són la balança": això vol dir que els ingredients necessaris per a la preparació de cada plat no es pesen sinó que es calcula la quantitat a ull.
Les postres marroquines són molt conegudes. Moltes d'elles estan preparades amb una pasta que denominen banya de gasela i que serveix de base per a molts dolços. En ells abunden els dàtils i la mel com edulcorants. No obstant el nombre de postres no és molt alt comparat amb altres gastronomies del Magrib, alguns autors opinen que és a causa de la gran producció de fruita en aquest país.
Se sol prendre te cinc o sis vegades al dia, servit amb la l'barrade (una espècie de tetera d'acer inoxidable utilitzada per a abocar el te en els gots). El te que es beu al Marroc és una combinació de te verd amb menta (denominat de vegades a Espanya com a 'te moruno'), aquest se serveix per a tranquil·litzar, reanimar, tonificar, es beu al matí, després dels menjars, a qualsevol hora. Hi ha ocasions en els quals s'aromatitza el te amb chiba (absenta). El te és un plaer que no es rebutja mai. En algunes ocasions se serveix acompanyat de msemmen que són una espècie de creps elaborats de farina de blat de moro, amlou (que és una pasta d'ametlla amb mel.)
Altres begudes a força de llet són: el leben fet de llet agra que es consumeix molt freda, de vegades es beu llet perfumada amb farigola i mel. Els sucs abunden en el país, especial-ment el suc de taronja, es consumeix també la llet d'ametlles (molt similar a l'ajoblanco espanyol). En el terreny de les begudes alcohòliques el Marroc té alguna producció de vins en la regió de “Meknés”.
El menjar és un acte hospitalari i quan es convida a menjar un viatger és un acte formal de gratitud. Se li sol reservar una de les millors posicions en la taula. El te amb menta i el menjar s'ofereixen al visitant segons entren per la porta de casa, i la negació forta per part del visitant es considera un acte de mala educació. El cuscús és un dels elements més comuns i més conegut dels plats nord-africans. Els mercats, els magatzems i els restaurants d'Europa tenen bastantes mostres d'aquesta cuina, especialment a França i cada vegada més a Espanya.
Haringo/Baghrir (Crepes marroquines)
Sanae Mellagui
El baghrir (àrab) o haringo (amazic)és un tipus de crepe marroquina que es menja a l’hora d’esmorzar i de berenar. Les combinacions per a farcir-lo són infinites: mantega amb mel, mel sola, oli d’oliva, oli i formatge, melmelada, xocolata, sucre o també sense res.
Ingredients (6 o 7 baghrir de mida mitjana):
1 tassa de farina
1/2 tassa de sèmola de blat dur ( la sèmola ha de ser fina )
una culleradeta de sal.
1/2 culleradeta de llevat per a pa
1 sobre de llevat per a pastissos
1 ou
aigua tèbia ( no molt calenta perquè sinó la massa es converteix en xiclet , la quantitat depèn de quanta farina estiguem utilitzant)
Preparació:
Poseu en un bol la tassa de farina, la farina de sèmola de blat, una culleradeta de sal, l’ou, la mitja culleradeta de llevat de pa i una mica de llevat per a pastissos.
Aneu-hi afegint l’aigua tèbia fins que la massa es torni líquida.
Remeneu una mica amb les mans, però no massa, aquesta massa no s’ha de treballar gaire , perquè sinó quedaria elàstica i volem que ens quedi líquida. Passeu-hi la batedora fins que desapareguin els grumolls..
Torneu a posar la massa en un bol, tapeu-lo amb un drap o un tros de film i deixeu-la en un lloc càlid fins que llevi.
El temps d’espera varia bastant, depèn de quant llevat hi haguem posat, de la temperatura del lloc, ... Pot trigar entre mitja hora i una hora, és millor fer-hi una ullada de tant en tant perquè no pugi molt, ja que llavors no es pot controlar la massa a la paella.
Un cop la massa hagi llevat, netegeu amb un paper de cuina una paella antiadherent i poseu-la a escalfar sense oli. Amb un cullerot aneu abocant la massa a la paella.
Anirà fent petits foradets i quan n’estigui la superfície plena, el retirem, el posem en un plat i tornem a abocar-hi un altre cullerot
Repetiu el procés fins que s’acabi la massa.
Truc:
Per tal que la massa continuï fent foradets i no s’enganxi cada vegada que traieu un baghrir fet, mulleu la paella amb aigua freda i toneu-la a netejar amb paper de cuina.
Imatges de la recepta:Thakbast/Teshnifi(Pa marroquí)
Hayat Kourdi
Ingredients per a dues thakhabasts:
1kg de farina
una cullera de sal i una de sucre
12g de llevat de fer pa
aigua tèbia
sèmola de blat de moro
Preparació:
Poseu tots els ingredients en un bol gran. Amasseu, uns
Un cop ha passat aquesta hora feu dues boles amb la massa, hi tireu sèmola i les aixafeu, per tal que quedin rodones i aplanades. Deixeu-ho reposar durant una ½ hora tapat amb draps, per tal que no li toqui gaire l’aire.
Agafeu un motlle rodó, d'uns
Finalment, poseu-les al forn ben fort ( una a dalt i una a baix) i quan estiguin una mica daurades de sobre poseu la de dalt a baix i a l'inrevés, deixeu que s'acabin de daurar i ja tindreu el pa llest.
Si en lloc de posar la massa al forn la coeu en una paella grossa (sense posar-hi oli i amb foc de butà o gas) obtindreu un altre tipus de pa que en amazic s’anomena MATLOJ i en àrab HOBS.
CUINA D'UCRAÏNA
Ucraïna és famosa per la seva gastronomia rica i variada.
La majoria dels plats es caracteritzen per tenir molts ingredients (borsch, per exemple, compta amb més de 20 components) i la combinació de diverses maneres de preparació tèrmica de menjars (rostir, fregir, coure al vapor, ofegar, saltejar). L'ús d'aquesta tecnologia garanteix un bon sabor, aroma i suculència dels plats de la cuina ucraïnesa.
Dels productes de carnisseria principalment es mengen porcs, bovins i aus. S'utilitzen moltes maneres de preparació de la carn, però més freqüentment la carn se serveix rostida o estofada.
Són molt populars el fetge a la casolana, bitki (costelles) ucraïneses, carn de porc cuita entatxonat amb all i cansalada, porc estofat amb cansalada i col, kruchenyky, zavyvants i el pollastre farcit. Són molt bons els plats de carn que es couen en una olla ceràmica de mida d'una ració.
La cuina ucraïnesa presenta una gran quantitat dels plats a força de farina de blat: vareniki, galushki, mlynchyky, nalysnyky, kruchenyky i babky. Són molt populars diverses farinetes (de mill, de fajol, de carabassa, gra de blat sarraí), que es complementen amb llet, nata o oli de gira-sol amb ceba fregida, mamalyga (polenta), etc. La gastronomia ucraïnesa també presenta una àmplia varietat de pastisseria: les postres que es cuinen amb fruites, mel, llavors de rosella, nous, etc.
La cuina ucraïnesa es caracteritza per l'abundància de les begudes fetes de llet, com ara llet cuita a foc lent i riázhenka (llet agra fet al forn). Un dels favorits és també uzvar - una compota de fruites. Les begudes alcohòliques - vodka, conyac, vins i licors forts - constitueixen un element indispensable de la taula festiva dels ucraïnesos. Els ucraïnesos coneixen moltes receptes antigues de begudes alcohòliques.
A Ucraïna, Rússia, Macedònia o Sèrbia, els aiguardents són begudes seques i sovint casolanes. Quan en prenen els acompanyen amb menjar abundant; i si és fora de l'àpat, amb tapes ben contundents. L'alcohol d'alta graduació acompanya sovint els àpats de la cultura eslava. No és en canvi un costum mediterrani, on, en tot cas, tendim a finalitzar els dinars amb licors més aviats dolços, generalment anisats.
Palluski (nyoquis de patata)
Svetlana Myhal
Ingredients (4-5 persones):
400 gr de patates
100 gr de farina
2 rovells d’ou
sal
crema de llet
Preparació:
Cogueu les patates senceres amb pela, un cop cuites, peleu-les i poseu-les en un bol, aixafeu-les i deixeu-les refredar.
Poseu la farina sobre una superfície que estigui neta i vagi bé per a treballar i afegiu-hi les patates, els rovells d’ou i sal.
Barregeu-ho bé amb les mans i després amasseu.
Escampeu farina sobre la superfície de treball i treballeu la massa fent cilindres llargs, més o menys del gruix del dit gros.
Talleu-los en trossos d’uns dos o tres centímetres d’ample i amb les mans, una mica enfarinades, doneu-los forma de croqueta.
Tireu els palluski en una olla amb aigua que prèviament haureu posat a bullir. Quan pugin a la superfície vol dir que ja estan a punt.
Amb l’ajuda d’una escumadora, aneu-los traient i col·loqueu-los en un bol una mica gros.
Ara només queda afegir-hi la crema de llet o la salsa que més us agradi i menjar-los.
Imatges de la recepta:
Sirniki (Pastissets de formatge)
Svetlana Myhal
Ingredients:
formatge fresc (tipus mató)
sucre
farina
3 ous
panses de Corint (optatiu)
oli de gira-solPreparació:
Les mesures són "a ull", tal com ens va indicar l'Svetlana. Més o menys formatge fresc, segons el gust de cadascú.
En un bol, aixafeu amb una forquilla un tros de formatge fresc. Afegiu-hi la mateixa mesura de sucre i de farina (2-4 cullerades, depenent de la quantitat de formatge) i els ous.
Barregeu-ho tot plegat perquè no hi hagi grumolls. Si noteu que la pasta resultant és massa espessa, afegiu-hi un altre ou; si fos massa clara, una mica més de sucre i farina.
Poseu una paella al foc amb un bon raig d'oli. Mulleu-vos les mans perquè la massa no se us enganxi en agafar-la. Quan l'oli sigui calent, aneu-hi fregint porcions de massa, de forma arrodonida.
En coure's, amb l'escalfor de l'oli, les porcions s'aniran aplanant i quedaran semblants a la forma d'una hamburguesa.
Vigileu que l'oli no s'escalfi en excés, perquè se us cremarien de fora i quedarien crus de dins. Gireu els pastissets quan vegeu que d'un costat ja són daurats.
Nota:
Podeu afegir a la massa panses de corint, prunes o alguna altra fruita seca trossejada.
Imatges de la recepta:CONCLUSIONS
Les cuines tradicionals dels països d’arreu del món utilitzen els productes que tenen a l’abast en el seu entorn i adapten la seva dieta als recursos que tenen.
La cuina típica de cada país està, també, relacionada amb el clima: als països de clima fred els plats són més calòrics, mentre que als països calorosos els plats són més refrescants.
La gastronomia de molts països ha adaptat plats d’altres països que han passat a formar part de la seva tradició culinària. Això fa que receptes idèntiques o molt semblants les puguem trobar en països diferents.
La gastronomia és una bona manera de conèixer la cultura i la manera de ser dels habitants d’un lloc, per tant hem d’estar oberts a tastar nous menjars i begudes.
En el món actual, l’alimentació s’està globalitzant i a totes les grans capitals es poden trobar restaurants de cuina tradicional de països d’arreu del món.
-
-
-
-
-
-